domingo, 23 de enero de 2011

poema de Nadal

Solstici d’hivern
Moixonets closos als caus
Cel gris plom, terra gebrada
Ciutat oberta al neó
Cims llunyans, estels, glaçada
En Mart festejant la Lluna
Venus jaient mig descurta
Vailets creient inventar
Jocs d’un espai virtual
Avis irreals somiant
De nens la real rialla
Homes fabricant galets
I dones embolicades
Solstici repetitiu
Per a laics i per astrònoms
Nadal de amor per creients
Superb per als poderosos
Per molts fred, por i pessebre
Pasteres, mars i tenebres.